diumenge, 9 de maig de 2010

El 1er microrelat veïnal, avança...

Amb una setmana, i ja anem pel vuitè veí...Vinga, que no s'aturi! Recordeu: 200 caràcters (espais inclosos) com a màxim! 

1. (veidedalt)
Ho tenia tot a punt. La trucada de feia dies no deixava lloc a dubtes. Calia que prengués possessió del mas que li deixava l’avi. La filla dels masovers seria a l’estació. Però hi havia una condició.

2. (violette)
No podria instal·lar-s'hi de seguida. Segons el testament el mas era seu, però primer hauria de demostrar a la gent del poble, que malgrat que creien el contrari, l’avi havia estat un home honest.

3. (ratetamiquey) 
Na Quima de cal Mancu feia estona que també s'esperava a l'andana: "Van frescos si creuen que el mas és seu!" Era d'ella, que per això el seu fill (il·legítim) era el primer d'en Bernardo, el difunt. 

4. (carmerosanes)
La trobada a l’estació va ser força tibant. Ell anava a fer una feina i la Quima a impedir que la fes. No li importaven gens els records d’adolescència que compartien. Volia la masia.

5 (thebluesilver)
I de sobte li vingué al cap aquell bes, i els seus llavis de rosella, l'abril que tot s'esdevingué,  tot tornant del safareig de l'hort de l'avi. I és que no es poden escombrar els racons de la memòria.

6 (òscar)
En Pau de Cal Coix era vell, però mai havia pogut perdonar que en Bernardo no volgués casar-se amb sa filla. Faria el que fos necessari per evitar que el mas caigués en mans de qui no el mereixia.

7. (arare)
El mas romania silenciós i empolsegat, les parets brutes,les finestres tancades. I en la pesantor d’aquella atmosfera enrarida encara hi suraven els records. Paraules d’amor i crits, sospirs i plors.

8. (robertinhos)  
El jardí, abandonat feia temps, havia perdut l'encant de quan el seu avi el cuidava. Recordava els petons adolescents al costat de la font.

 9. (télamàmaria)
El tren va arribar a la seva hora. Na Quima va pensar que quan per motius de salut, va haver d’agafar-lo, eren temps on al poble tot eren xafarderies i males interpretacions, motivades pel maleït mas.

10. (khalina)
La Quima tenia la mateixa mirada que vint anys enrere, quan li havia ensenyat tot sobre el sexe. Llavors ella ja en tenia trenta-cinc i un fill il·legítim de setze, la mateixa edat que tenia ell.

11. (palimp)
Viéndola maldecía la herencia, que había puesto odio y desconfianza entre ellos. ¿Pensaría ella lo mismo? La dureza de su mirada indicaba que no, que para ella el pasado no existía.

12. (l'avi)
Va passar per el costat de la Quima i va abaixar el cap. Vergonya?, mala consciència?, por?... vés a saber. En una mà portava la maleta, mentre que amb l’altra estrenyia fortament la fotografia.

13. (gatot)
Es va aturar, sabent-la a la seva esquena contemplant-lo. I va parlar per no ningú: "No vinc a lluitar amb tu, ni a prendre res... només, torno casa.". Es va tombar i va veure uns ulls plens de desig. 

14. (zel)
La Quima se’l mirava. Li bullia la sang. Sabia que tots dos tenien el mateix al cap. Però ella no cediria, no pas ara. No es deixaria entabanar per quelcom que ni li calia, ni necessitava. No pas ara.

15. (pratinsky)
L'estació no estava buida, dues persones mig arrecerades a l'ombra, amb mirades esquerpes, seguien l'arribada del nouvingut. La Quima se'n va adonar. 

16. (carlesmulet)
La Quima va comprendre que calia anticipar-se als de can Coix, que romanien a l'aguait. Així que va córrer cap a ell, el va estrènyer contra el seu cos i s'hi va amorrar als llavis amb l'avidesa d'una nàufraga.

17. (viuillegeix)
Va sentir aquell petó com una punyalada, però deixà fer a la Quimeta, que no havia perdut ni una mica d’aquella passió de feia tants anys. Mentre es deixava besar, pensava si estava fumant una pipa de la pau o desenterrant una destral de guerra.

18. (Josep B.)
La Quima el mirà amb ulls encesos. “T'he trobat a faltar. Allò nostre no era possible, les famílies ...” “Famílies? Sols quedem tu i jo. Els pares morts, els germans, lluny, tan que no tornaran mai.

19. (jordicasanovas)
Calla!, va dir. T'haig d'explicar una cosa abans no ho emboliquem més.
Es va descordar els botons de la jaqueta que duia i ella va poder veure sorpresa l'alçacoll que vestia.

20. (mossèn)
Estava brut, massa ... hi havia un color vermellós que no concordava amb cap taca que ella pogués relacionar. Tenia la mosca a l'orella i en una dona això era força perillós.

21.(eli)

El meu cor s’accelerava per moments. Un cúmul de circumstàncies s’apoderaven de mi. Però aquell home s’estava allà, davant meu. Què era el que amagava darrera d’aquella tela?

22 (joana)
Va obrir la mà mostrant una fotografia, rebregada i esgrogueïda. La Quima va abaixar la mirada i va reconèixer en Bernard al costat d'una dona elegant que no era la seva esposa. El va mirar interrogant-lo... 

23 (tiquismiquis)
En creuar els ulls amb la Quima, ell va saber que s’havia precipitat, havia mostrar les cartes massa de pressa, ara es complicava tot. No recuperaria mai el que era seu, ni el mas, ni l’aroma d’ella.

24. (filadora)
"Quima! Hem de parlar. I tinc fam! Encara t’agraden els ous amb cansalada?" Ella li aconsellà anar al poble del costat, on podrien parlar més obertament. La dona de la fotografia li recordava algú...

25. (gabriel)
El va mirar i va pensar que no era mal home. Volia saber qui era la dona de la fotografia. El va acompanyar fins al restaurant. A taula, un home els esperava. Qui? Un especulador d'alguna immobiliària?

26. (puji)
«Bona tarda. Sóc Salvador Riudaura, detectiu privat.» Mirades de sorpresa. «El Bisbe anava errat quan em va contractar: creia que feieu foscos negocis immobiliaris, i resulta  que el que teniu és una fulana!»

27. (albanta)
El bisbe? A la Quima li va caure el món als peus. Però allò no l'aturaria... Sabia que ja no hi havia marxa enrere. Des de que el va veure a l'andana del tren havia decidit recuperar el passat.

28 (lamevaperdició)
En Trasto, el fill de la Quima, manipulava les bombones de gas a les golfes del mas. Odiava aquells pagesos ignorants. «Bastard» li deien.  Va encendre la benzina. Després agafà l'escopeta, cap a Cal Coix.

29. (clara)
La Quima era a punt d'arribar. Va mirar el mas abans de prémer l'accelerador...Segons després l'explosió deixava l’edifici en flames. Al Trasto se li dibuixava un somriure al rostre..."Us ho mereixeu, pagesots!"...

30. (vullunfestuc)
Les bigues crepitaven amb el foc, les pedres s'ennegrien i tot el que representava el mas es consumia amb el foc redemptor. La Quima s'ho mirava i no s'avenia que la vida se li escolés just aquell dia.

31. (xurri)
Les sirenes s’apropaven ràpidament, però la Quima no les sentia sota la seva pròpia veu cridant "Trasto!!! On ets?". La mà del Ridaura a la seva espatlla la va fer callar.  
I ara, què hem de fer?

33. (ladygriselda) 
En Bernard nét començava a veure-hi clar. "La meva mare va morir en el mateix incendi que l'avi, poc temps després de fer-se aquesta fotografia."
— Quima, em sembla que tens coses a dir-nos —va dir.

34. (duschgel)
—  Trasto...
Ella no sentia res del que li deien. Tenia els ulls enterbolits de fum i flama, de passat irrecuperable, de mas perdut... I el Trasto... Ai, fill meu! 


35. (annatarambana)
Els ulls de la Quima s’ompliren de llàgrimes, apretà els punys: el mas, no seria de ningú. Però la terra era més forta que tots. Bernard treié el paper groguenc de l’escriptura i li clavà la mirada.

36. (cris)
En veure el paper, na Quima va defallir. Arrencà a córrer. No va veure venir el tren. Potser era millor així. Un somriure maliciós es va dibuixar al rostre del Bernat. Per fi, el terreny seria seu i de ningú més.  


I ja s'ha acabat! Gràcies a tots i totes! 

37 comentaris:

Robertinhos ha dit...

Coi, que vaig tard!!!! Dispenseu!!!


"El jardí, abandonat feia temps, havia perdut l'encant de quan el seu avi el cuidava. Recordava els petons adolescents al costat de la font"

La RaTeta Miquey ha dit...

Està quedant maco, eeeh!!!

khalina ha dit...

Com el Té la mà Maria ja ha posat el comentari a l'altre post, suposo que jo ja puc:

La Quima tenia la mateixa mirada que vint anys enrere, quan li havia ensenyat tot sobre el sexe. Llavors ella ja en tenia trenta-cinc i un fill il•legítim de setze, la mateixa edat que tenia ell.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

he ficat el meu relat al altra post, el torno a ficar a quí per si cas:

El tren va arribar a la seva hora, cosa impensable fa uns anys, Na Quima va pensar que quan per motius de salut, va tindre que agafar-lo, eren temps que el poble tot eren xafarderies i males interpretacions, motivades pel maleït mas

Carme ha dit...

Doncs sí, està quedant de conya!

Palimp ha dit...

Viéndola maldecía la herencia, que había puesto odio y desconfianza entre ellos. ¿Pensaría ella lo mismo? La dureza de su mirada indicaba que no, que para ella el pasado no existía.

L'Avi.- ha dit...

Va passar per el costat de la Quima i va abaixar el cap. Vergonya?, mala consciència?, por?... ves a saber. En una mà portava la maleta, mentre que amb l’altre estrenyia fortament la fotografia.

zel ha dit...

La Quima se’l mirava. Li bullia la sang. Sabia que tots dos tenien el mateix al cap. Però ella no cediria, no pas ara. No es deixaria entabanar per quelcom que ni li calia, ni necessitava. No pas ara.

pratinsky ha dit...

L'estació no estava buida, dos persones mig arrecerades a l'ombra, amb mirades esquerpes, seguien l'arribada del nouvingut. La Quima se'n va adonar.

Carles Mulet Grimalt ha dit...

La Quima va comprendre que calia anticipar-se als de can Coix, que romanien a l'aguait. Així que va córrer cap a ell, el va estrènyer contra el seu cos i s'hi va amorrar als llavis amb l'avidesa d'una nàufraga

viu i llegeix ha dit...

Va sentir aquell petó com una punyalada, però deixà fer a la Quimeta, que no havia perdut ni una mica d’aquella passió de feia tants anys. Mentre es deixava besar, pensava si estava fumant una pipa de la pau o desenterrant una destral de guerra

Josep B. ha dit...

La Quima el mirà amb els ulls encesos. - T'he trobat a faltar borinot de merda. On coi t'havies ficat? - Saps que lo nostre no era possible, les famílies ... - Famílies? Ja sols quedem tu i jo, els pares són morts i els germans lluny, tan lluny que no tornaran mai.

Josep B. ha dit...

N'havia escrit un però sembla que s'ha volatilitzat, així que faig aquest altre que és més curtet.

Als ulls de la Quima va veure passar tots els records fins el dia que va agafar aquell tren amb la idea de no tornar-hi mai més, una altra promesa trencada, però ja no importava, a la fi n'havia trencat totes.

El veí de dalt ha dit...

Josep B.
Et publico el primer

Jordi Casanovas ha dit...

Calla! va dir. T'haig d'explicar una cosa abans no ho emboliquem més.
Es va descordar els botons de la jaqueta que duia i ella va poder veure sorpresa l'alçacoll que vestia.

mossèn ha dit...

Estava brut, massa ... hi havia un color vermellós que no concordava amb cap taca que ella pogués relacionar. Tenia la mosca a l'orella i en una dona aixo era força perillós.

Carme ha dit...

Està quedant fantàstic!

Eli ha dit...

Ups, perdoneu el retard!!!

Aqui va:

El meu cor s’accelerava per moments, un cúmul de circumstancies s’apoderaven de mi. Però aquell home allà estava, davant meu. Què era el que amagava darrera d’aquella tela?

Joana ha dit...

Va obrir la mà i a poc a poc va desplegar la fotografia que hi duia, rebregada i esgrogueïda. La Quima va abaixar la mirada i de seguida hi va reconèixer a n'en Bernard al costat d'una senyora molt elegant que no era la seva esposa.
El va mirant interrogant-lo...
Bon relat a tothom!

Srta. Tiquismiquis ha dit...

ja va, ja va....


"En creuar els ulls amb la Quima, ell va saber que s’havia precipitat, havia mostrar les cartes massa depressa, ara es complicava tot. No recuperaria mai el que era seu, ni el más, ni l’aroma d’ella.

Filadora ha dit...

“Quima! Tinc gana! encara t’agraden els ous amb bacon? Hem de parlar de moltes coses”
Ella hi va estar d’acord però li aconsellà anar al poble del costat on podrien parlar més obertament. La dona de la fotografia li recordava algú...

El veí de dalt ha dit...

Filadora, he tallat una mica.
recordeu qeu ahn de ser 200 caràcters màxim!

Filadora ha dit...

Veí! ja ho he vist, no passa res, és que no contava que els 200 eren amb espais inclosos!

Gabriel ha dit...

Eii, perdoneu, que em descuidava del microrelat:
"Va mirar-lo i per un moment va pensar que no era mal home. Va decidir acompanyar-lo. En el fons volia saber qui era la dona de la fotografia. Arribaren al restaurant. Un home els esperava a taula. Qui era? Un especulador d'alguna immobiliària?"

Puji ha dit...

Bones tardes, va dir l'home. Sóc Salvador Riudaura, detectiu privat. Els dos es van mirar estranyats. El Bisbe anava ben errat quan em va contractar. Pensava que feieu foscos negocis immobiliaris, i resulta que el que teniu és una fulana!

El veí de dalt ha dit...

Molt bé;
però recordo que eren 200 caràcters amb espais inclosos. Retallo una mica, per igualar a al resta.

Albanta ha dit...

El bisbe? A la Quima li va caure el món als peus. Però allò no l'aturaria...Sabia que ja no hi havia marxa enrere. Des de que el va veure a l'andana del tren havia decidit recuperar el passat.

La Meva Perdició ha dit...

Trasto, el fill de la Quima, manipulava les bombones de gas a les golfes del mas.
Odiava aquells pagesos ignorants.
- Bastard-, li deien.
Va encendre la benzina.
Desprès agafà l'escopeta, cap Cal Coix.

vullunfestuc ha dit...

Les bigues crepitaven amb el foc, les pedres s'ennegrien i tot el que representava el mas es consumia amb el foc redemptor. La Quima s'ho mirava i no s'avenia que la vida se li escolés just aquell dia.

xurri ha dit...

Les sirenes s’apropaven ràpidament, però la Quima no les sentia sota la seva pròpia veu cridant "Trasto!!! On ets?". La ma del Ridaura a la seva espatlla la va fer callar. - "i ara, què hem de fer?".

Laura ha dit...

En Bernard nét començava a veure-hi clar. "La meva mare va morir en el mateix incendi que l'avi, poc temps després de fer-se aquesta fotografia." -Va dir-. "Quima, em sembla que tens coses a dir-nos".

vullunfestuc ha dit...

M'ho sembla a mi o el microrelat ha mort?

El veí de dalt ha dit...

No. no està mort! Però un veí s'ha penjat molts dies. Ara ho rematen la Duschgel, la Tarambana i la Cris!

Duschgel ha dit...

- Trasto...

Ella no sentia res del que li deien. Tenia els ulls enterbolits de fum i flama, de passat irrecuperable, de mas perdut... I el Trasto... Ai, fill meu!

Duschgel ha dit...

- Trasto...

Ella no sentia res del que li deien. Tenia els ulls enterbolits de fum i flama, de passat irrecuperable, de mas perdut... I el Trasto... Ai, fill meu!

Anna Tarambana ha dit...

Els ulls de la Quima s’ompliren de llàgrimes, apretà els punys: el mas, no seria de ningú. Però la terra era més forta que tots. Bernard treié el paper groguenc de l’escriptura i li clavà la mirada.

__________

199 amb espais!! I t'ha anat pels pèls, acabo d'arribar avui mateix!!! :)

Cris (V/N) ha dit...

nois/es, TANCAT el microrelat :) un plaer haver participat per primera vegada, el Veí diu que el penjarà en quant pugui, que està de vacances el molt pendó!!
Petons a tothom!!! :)